Dimecres, 30 d'octubre del 2013

Joaquim Folch i Torres: la lluita pel patrimoni artístic 2/3

Un cop format l’equip i quan cadascú té clares les seves funcions, a mi em tocava endinsar-me en la solitària feina de guionista.

Guió
Aquesta ha estat la fase més difícil, la que m’ha demanat més esforç. Va tenir lloc durant part de juliol (a Barcelona, durant el rodatge) i agost (a Londres). Ja em coneixeu, a mi m’agrada atacar sempre l’emoció. Trobo que és la manera més genuïna i eficient de connectar amb una història. De fet, l’audiovisual m’agrada per això, perquè és capaç de connectar amb l’emoció de l’espectador de forma molt ràpida i intensa.

La qüestió és que em van facilitar un munt de material biogràfic sobre Joaquim Folch i Torres. Vaig haver de llegir centenars de pàgines de llibres, documents, cartes, articles… Naturalment, des d’un bon inici ja tenia més o menys clars el episodis més significatius de la vida del personatge, així que l’esquema principal ja em venia esboçat. Però tot aquest material era massa acadèmic per al meu gust (vull dir fred, científic, mancat d’humanitat). Naturalment, la història humana hi era al darrere, però calia una petita elaboració mental per connectar-hi. No era evident. Així que el meu esforç es va centrar en traspassar aquesta capa d’academicisme que transpiraven els textos originals i descobrir l’ésser humà que s’hi amagava.

Editant el documental

Esmicolant el guió
La primera fase era simultània a la lectura dels textos: quan hi havia alguna cosa interessant, la transcrivia (o la copiava i enganxava, en el millor dels casos) en el meu document base. Però ja ordenat per dates o capítols. Com que no vaig poder llegir-ho en ordre cronològic, calia anar seleccionant aquestes peces i ajuntar-les per departaments en la biografia del personatge. Sembla fàcil, però no ho va ser.

La segona fase consistia a repassar tot el material base i intentar fer-me una idea de com quedaria el puzle un cop muntat. Això implicava anar movent peces per provar diverses combinacions. I la tercera fase va ser començar a escriure el borrador de guió, basant-me en les peces més o menys catalogades per episodis i anys.

Al principi em va costar molt, perquè no aconseguia connectar. Tenia por de no ser prou fidel, de transgredir l’essència de Folch (cosa que no m’aguéssin permès). El meu objectiu era crear un guió adaptat que convencés l’autora dels textos en què em basava. Això feia respecte, però també és del que estic més satisfet un cop acabat. Al final vaig adoptar aquella actitud que tant m’està servint últimament, la d'”I don’t give a damn”, la de “m’importa un rave”. Així que un cop alliberat de la por, vaig posar-me a fer feina.

Durant la redacció tenia molts blancs, coses que no lligaven, que no entenia. Així que havia de consultar constantment les fonts originals. Cal dir que paral·lelament havia de tenir en compte les entrevistes que havíem gravat, i que jo ja havia esmicolat en potencials delcaracions i mogut a cada capítol. Això vol dir que, en igualtat de condicions, si tenia una frase de guió que podia ser substituïda per una declaració d’entrevista, calia substituïr-la. Havia de reduïr la presència de la veu en off tot el possible.

Un cop acabada la versió preliminar del guió calia començar l’aventura de les retallades, correccions i retocs. Us ho explico en un parell de dies.

Aquest article ha estat publicat el Dimecres 30 d'octubre del 2013 a les 16:34 i parla sobre Història, Vídeo. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Deixa'm un comentari