La setmana passada va ser… bé, va ser tantes coses que no li puc posar un sol adjectiu. Vaig estar treballant, vaig anar al gimnàs, al cine, de compres i… vaig conèixer gent nova! Si! Els que diuen que els anglesos no es deixen conèixer, que són freds i tancats… bé, tenen raó. Però és que a Londres jo diria que els anglesos són minoria. Hi ha gent de tants orígens! Aquesta setmana he conegut persones d’Índia, Indonèsia, Marroc, Etiòpia, Brasil, Rússia, Xina i Espanya. I alguna persona anglesa també.

Després d’una setmana més aviat grisa i freda (com el temps), el cap de setmana ha estat magnífic. Dissabte vaig anar a la costa sud de l’illa (Eastbourne, Rottingham i Brighton) amb un grup que vaig trobar al Meetup (magnífica web). No va ser una excursió en tota regla, d’autèntic mountaineer, sinó més aviat un passeig turístic. Però vaig parlar amb molta gent diferent, em va tocar l’aire fresc (massa aire i massa fresc per l’època), i vem intercanviar telèfons. El dia següent ja anàvem un grupet al cine a veure Man of Steel (us la recomano). Ho necessitava! Gent amb qui connectar és fàcil, amb qui conversar és agradable i amb qui riure és un plaer. Em feia falta.

I després de l'”excursió”, dissabte a la nit, festa! Dijous vaig prendre un te amb un desconegut, i dissabte em vaig apuntar amb la seva colla. I vaig tornar a casa amb més telèfons nous a l’agenda i l’ànima dansant. M’agradaria compartir més coses d’aquella nit de dissabte, però aquest no és el lloc. Ara és quan trobo a faltar tenir els confidents a prop. El Whatsapp no és el mateix.

I m’he deixat les copes de divendres a la nit amb un grup d’espanyols molt interessant que vaig conèixer gràcies a una amiga catalana. Allò potser va ser el detonant. Jo anava pensant que no vull tancar-me en un grup, no vull guetitzar-me, no vull ser etiquetat (ja sabeu que les etiquetes em rellisquen). Però aquell vespre de gintònics contemplant Saint Paul’s al costat del Tàmesi em va ajudar a recordar-me que sóc a Londres. I que ara és el moment de començar a ser qui vull ser. Vull fer-ho, puc fer-ho i ho faig. Quan vius amb alegria les persones alegres venen a tu.

Aquest article ha estat publicat el Dilluns 17 de juny del 2013 a les 20:36 i parla sobre Filosofades, Londres. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.