La pregunta que més em fan últimament és “però perquè has vingut a Londres?“. Jo fins ara responia que buscava una aventura, que necessitava viure per mi sol alguna cosa que m’estimulés, fer el que realment vull, arriscar-me. Tot això és veritat, però escoltant L’ofici de viure he trobat una resposta millor: He marxat del país perquè volia sortir de la zona de confort.

Volia sortir d’allò que era habitual, de les rutines domèstiques, de la relació amb tot allò que m’era conegut. Volia estímuls nous, reptes que m’obliguessin a despertar la meva ment cada vegada més letàrgica. Sóc un Peter Pan i em resisteixo ser anestesiat, a caure en les xarxes del que “és”. Ara que estic convençut que la màgia existeix, vull deixar de ser un usuari ras del sistema i vull crear-me el dia a dia com el super-administrador que sóc de la meva vida. Ningú pot fer-ho per mi, i tampoc ho voldria.

Per això sóc a Londres. He triat Londres per raons pràctiques i d’idioma, però podria haver estat qualsevol altre lloc. He marxat perquè navegant és com el vent et refresca la cara, perquè les naus espacials són pensades per volar (com diu la cançó) i perquè estic decidit a invalidar aquella frase que em va sortir fa uns mesos passejant per la muntanya: Vivim intel·lectualment segrestats, emocionalment anestesiats i físicament intoxicats.

O sigui, que he vingut a Londres per alliberar-me intel·lectualment, despertar-me emocionalment i desintoxicar-me físicament (tot i que això últim em sembla que no serà fàcil, en aquest país).

Aquest article ha estat publicat el Dilluns 10 de juny del 2013 a les 11:10 i parla sobre Filosofades, Londres. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.