Dijous, 6 de juny del 2013
Primera setmana a Londres
El comptador va pujant. Sembla mentida però ja fa una setmana que vaig arribar! Vejam, on em vaig quedar?
Dia 4 (dissabte)
Em llevo tard a l’alberg, que ahir vaig sortir de festa. Vaig a la sala comuna de l’alberg i engego l’ordinador. Miro el facebook, remeno, procastino… Treballo en un vídeo que he d’entregar en uns dies. Faig la becaina, em dutxo vaig a trobar-me amb aquests amics. Prenem alguna cosa i anem a sopar a un restaurant indi on ens donen menjar picant. Gràcies a això passo una nit de mil dimonis.
Dia 5 (diumenge)
Algú deia que els diumenge són per estar-se tranquil a casa, oi? Doncs com que jo no tinc casa, vaig a pagar les dues primeres setmanes de lloguer i m’entreguen les claus. De pas, hi deixo la maleta gran. Encara m’envaeix una sensació d’inseguretat… (deixo una maleta amb coses meves en un lloc desconegut). Duc el meu patrimoni amb mi (l’ordinador i els disc durs amb tots els projectes inacabats).
Al vespre quedo amb l’amic d’un amic. Caminem pel Canal, em fa una foto maquíssima i ens expliquem la vida. És una persona divertida i honesta, però la veritat és que em desanima una mica pel què fa a les meves expectatives a Londres. Potser sóc innocent, però jo continuo convençut que l’actitud és el més important. I d’actitud no me’n falta. Prenem unes begudes cares a la zona alta de la ciutat i m’atiborra d’informació pràctica i molt útil per al nouvingut. Esperant el metro de tornada, un senyor enrabiat de l’orient mitjà exterioritza la seva frustració cridant i donant cops de puny als vidres. Aquí hi ha un moment de tensió pels 2 assistents que estavem a l’andana solitària i fosca. Final tenebrós per un dia de tocar de peus a terra.
Dia 6 (dilluns)
Però com que jo sóc més somiador, no em deixo apaivagar i l’endemà em llevo alegre i content per fer la mudança. Em trasllado al meu nou pis, conec a un dels meus companys de pis i marxo de seguida cap al Google Campus de Londres per descarregar-me una gravació en vídeo de molts gigabytes que he d’editar i publicar.
Moment compres: me’n vaig a una botiga de menjar sa que he descobert (i que mereix un post exclusiu) per comprar l’esmorzar de demà. També passo a comprar la roba de llit i nòrdic. Quan arribo a casa només tinc temps de deixar les voluminoses compres, afeitar-me, posar-me l’americana i marxar a un esdeveniment de networking que m’he apuntat a prop de St Paul’s. És genial perquè conec un munt de gent. Aquestes trobades per fer contactes són d’allò més intenses i esgotadores, però surts amb un munt de targetes i mails sota la màniga. Ja tinc contactes a Londres! I això que encara no he tirat de la màgina amb els que porto de Barcelona… Us he de comentar el tema de l’idioma en un altre post.
L’esdeveniment és al vespre-nit (de 6 a 10pm). Quan surto marxo cap a casa i, amb l’americana i tot, entro al supermercat del davant a fer una primera compra. Tinc gana, i al pub on era la trobada ni se m’ha acudit demanar res de menjar, que els preus eren prohibitius! Per cert que, per molta calor que faci a migdia, ara que és de nit fa fred. Però arribo a casa carregat amb bosses plenes de menjar.
És curiós que trobo que no de vegades no cal l’oci per refrescar la ment. He tingut un dia molt intens en tots els sentits, però he pogut anar concentrant-me en coses diferents al llarg de la jornada, i això és alliberador. Ara fes contactes, comunica’t. Ara fes la llista mental de la primera compra del teu primer pis compartit. Ara decideix de quin color vols els llençols del llit, que t’han d’agradar. Ara mira com has d’arribar a aquest lloc. I mentrestant recorda la burocràcia que encara et falta per acabar de regularitzar la meva nova vida a Anglaterra.
Però això serà en un altre post, que ara tinc son. Nighty night!