Eren les 00:35h de la nit. Jo pujava el carrer cap a casa des del Trambaix. I veig una senyora que em crida amb els braços estirats com volent-me agafar. Després d’assimilar la imatge i d’una diagnosi ràpida del personatge per descartar perills, em trec els auriculars i li pregunto, vull dir, em comença a parlar en portuguès.

Pel que he entès, la pobra dona feia una hora que voltava per Sant Feliu, perduda. Havia perdut la pista del grup amb què anava i no sabia trobar l’hotel on s’allotjava. Estava força desesperada. Així que l’acompanyo a un tal “Hotel Saint John”, que dedueixo que deu ser l’hotel “Sant Just”. I efectivament. La dona semblava que havia vist al cel.

Pel camí m’explica que ha perdut el grup en sortir d’un bar (una “taverna”), que venen de Venècia i fan nit a Barcelona per tornar a Lisboa en l’avió de les 8 del matí. I que té un fill de 35 anys. Arribats a la porta de l’hotel, ens fem un petó i ens presentem. Una abraçada i bon viatge de tornada, Maria Luisa!

Aquest article ha estat publicat el Dimarts 5 d'octubre del 2010 a les 2:10 i parla sobre Filosofades. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.