L’altre dia vaig veure la pel·lícula “Pirates de Silicon Valley“, que assegura que és la vertadera història del naixement de dues companyies enemigues: Apple i Microsoft. Més enllà de la dramatització del relat, em va fer molta gràcia l’acidesa amb què es retraten els dos protagonistes del film: Steve Jobs, fundador d’Apple, i Bill Gates, fundador de Microsoft.

Steve Jobs és un pseudo-hippie visionari. Un noi segur de sí mateix, amb ganes de veure més enllà, de transcendir el significat de les coses. Per ell construir un ordinador és una experiència religiosa, té un sentit espiritual. I no té problemes en buscar la il·luminació en els psicotròpics, quan no li ve per si sola. Té claríssim què vol, i no permet que els obstacles l’aturin (fins i tot arriba a negar la paternitat de la filla de la seva xicota). És cruel amb els seus empleats, és manipulador i sembla el capo d’una secta.

Bill Gates és un envejós amb un punyal. Un noi espantat, ple d’odis i pors. Temerari al volant, que busca el benefici amb el mínim esforç, i que vol guanyar pel fet de derrotar l’altre, sense una finalitat, sense importar a qui hagi de trepitjar. Un personatge que sap enredar la gent, que ven fum, que copia en comptes d’inventar i que no dubta de clavar-te el punyal per l’esquena quan li acabes de confiar la vida.

Si aquests personatges són realment tal com els pinten aquí (que ja m’ho crec), això confirmaria el que ja sabem: les empreses tecnològiques no s’han establert a la costa oest dels Estats Units per casualitat. Sinó perquè aquestes batalles empresarials són el viu reflex del Far West del segle XXI.

I els que seguim l’actualitat tecnològica som els voltors que observen l’espectacle dels duels entre cowboys, a viam qui cau primer.

Aquest article ha estat publicat el Dijous 15 de juliol del 2010 a les 11:10 i parla sobre Internet, Tecnologia. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.