Gràcies Roser per ensenyar-me que es pot ser un líder des del cor.

Recordo aquella primera entrevista que em vas fer per entrar a treballar a Interactiva, quan jo encara estava a la universitat. Des d’aquell moment i durant els gairebé 4 anys que vaig estar treballant amb tu vaig sentir-me abraçat pel teu lideratge gentil. Era la meva primera vegada en una gran empresa, amb gent molt diversa i de diferents caràcters. Tu sempre vas ser una llum en l’equip. Eres la cap però també una col·lega. Algú a qui podies recórrer en cas de dubte o problema. La teva resposta sempre va ser d’amabilitat i apreciació. Fins i tot en els moments en què t’havies de posar dura, semblava que ho fessis amb una abraçada.

Em vas ensenyar que un líder ha de ser comprensiu, flexible als canvis per permetre que tothom aporti allò que sap fer millor. Vas mantenir aquest tarannà fins i tot davant d’actituds negatives dins l’equip, cosa que ningú et va agrair prou.

Per tot això, i per seguir sent una de les persones més honestes que conec, gràcies.

Gràcies Josep per impulsar-me a fer coses que no sabia que era capaç de fer.

Ets un mestre de la muntanya, tot un entrenador que m’ha ensenyat a enfrontar-me a les meves pors. Amb tu he superat límits de resistència, de persistència, de força, de comfortabilitat i de valentia. Hem caminat per la natura sota fred i calor, sota pluja, neu i pedra; hem escalat roca i gel, i hem dormit a la intempèrie al costat d’un llac gelat.

Això és un entrenament de vida que m’ha permès, a través d’enfrontar-me a les meves pors, superar límits que la meva ment tenia solidificats. És un treball físic, mental i emocional que trobo necessari si, com jo, tens el propòsit de viure una vida autèntica i plena, de constant aprenentatge i superació. I m’adono com d’important és l’entorn. “L’entorn és més poderós que la força de voluntat”, diuen. Amb tu ho veig clar.

Ets un líder que crea l’entorn idoni per al creixement. És un entorn d’alta tensió, perquè a l’alta muntanya hi ha un risc real de lesionar-se, i això fa que l’essència de cadascú afloreixi en aquests moments en què la disciplina, la concentració i el treball en equip són imprescindibles. Ha estat dur. Però ara entenc perquè sense dolor no hi ha progrés.

Per totes les experiències que hem viscut i les que viurem, gràcies.

Gràcies papa per sempre ser aquí disponible per a mi, per a nosaltres.

És una joia sentir el teu suport incondicional. Sovint em queixo que no ens entenem, que no m’entens, que ets tossut i capquadrat. Com jo, tens moltes imperfeccions. Però només amb aquesta virtut ja superes totes les imperfeccions: sempre he tingut el teu suport.

Avui he somiat que anava a la muntanya amb tu i m’asseguraves la corda per baixar per un barranc. Jo em sentia totalment segur. Tan segur que em vaig llençava de cap al buit. I, com sempre, les teves mans fortes aguantaven el sutrac de la corda amb el meu pes. Així és com em fas sentir, sempre. Passi el que passi, sempre estàs disponible per donar suport i força a la família.

Fins i tot en els moments que la meva forma de ser o naturalesa ha reptat la teva concepció del món, fins i tot aleshores la teva mà ha estat disponible pel suport que necessités (i amb un gran conflicte interior, imagino).

Per tot això i molt més, gràcies.

Gràcies per animar-me, malgrat la meva timidesa, a dir-te que això de la ràdio m’agrada molt. Veure la teva energia en aquell escenari a Sant Just Desvern em va despertar la passió per comunicar, i en aquella conversa telefònica on no m’atrevia a demanar-te una oportunitat tu em vas afagar de la mà i vas obrir la porta a Oz.

Aquell instant va ser elèctric, la meva ànima va vibrar d’alegria, i durant aquell estiu, per primera vegada, vaig tenir un micròfon per a mi a Ràdio Desvern. Tots els viatges comencen amb un pas, i tu vas permetre’m fer-ne el primer.

Per tot això, gràcies.

Gràcies per ensenyar-me a posar-me les lents de contacte. Sento gratitut per la teva sensibilitat i correcció professional aquell dia en què em vas dedicar tota la teva atenció per tal que aprengués a posar-me i treure les lents de contacte.

Era una nova experiència per a mi, i el fet de tocar-me la superfície dels ulls va ser difícil. La teva paciència al llarg de diverses sessions a l’òptica va ser determinant en aquest utilitari però important episodi de la meva vida.

Per tot això, gràcies.