Dijous, 20 de maig del 2010

La privacitat i les “empremtes digitals”

Cada vegada som més laxes amb la nostra privacitat, no només a la xarxa. Això de saber a l’instant quins amics té un conegut teu, o saber si tens amics en comú amb alguna persona “mola molt”, però som poc exigents amb les nostres dades personals. I de vegades, tot i ser exigents amb el caire públic o privat de la nostra informació personal, aquesta s’esmuny per on menys ens ho esperàvem. Perquè això d’Internet és complicat i no sabem com funciona.

L’Electronic Frontier Foundation ha fet un experiment per demostrar com és de fàcil identificar-nos a Internet tot i prendre mesures. Van fer una web-experiment des d’on recollien dades anònimes de voluntaris per poder determinar fins a quin punt se’t pot identificar sense que els donis cap dada de forma voluntària. Com? A través de la configuració del navegador web. El navegador que és, quina versió, en quin idioma està configurat, quin sistema operatiu fas servir…

Després de recollir una mostra significant (1 milió de persones), el resultat és que el 84% de les configuracions són úniques, i per tant identificables. I si a més es tenen en compte les versions d’alguns dels complements del navegador, com Flash o Java, resulta que el 94% de configuracions són úniques, i ens identifiquen.

Per tant, resulta que no cal ser la policia per conèixer l’historial de webs que has visitat últimament, per exemple. A més, és possible en alguna de les webs que has visitat avui hi hagis introduït el teu nom, el teu e-mail o la teva adreça de casa. I si a aquesta web li agafa per compartir aquestes dades? Esgarrifós.

Total, que no cal tenir por d’Internet, però potser tampoc relacionar-nos-hi com si fos la iaia, que saps que és de plena confiança. Potser podríem pensar en la web com en un amic, que sembla que t’hi pots refiar però no li donaràs la targeta de crèdit i la contrasenya.

Aquest article ha estat publicat el Dijous 20 de maig del 2010 a les 12:01 i parla sobre Filosofades, Internet. Pots seguir els comentaris d'aquest escrit a través de subscripció RSS 2.0. També pots deixar un comentari o retroenllaçar aquesta entrada des del teu lloc web.

Hi ha 2 comentaris per “La privacitat i les “empremtes digitals””

  1.   Dijous, 20 de maig del 2010

    Sergi diu:

    Ara mateix estic fent el contrari del que he après del teu comunicat: compartir les meves dades… És cert, sovint confiem massa en les màquines i massa poc en les “iaies”.

    En més d’una ocasió he rebut trucades per telèfon d’empreses a les que no soc conscient haver donat les meves dades… Compte amb els concursos d’internet, més compte encara amb les planes de les que ens podem fer fans a través de facebook (ignoro si amb altres xarxes socials també es possible) i sobretot, ja que parlo de xarxes, comproveu tot sovint la privacitat perquè no tothom ha de poder tenir accés a les teves dades. En quan a les planes de les què ens fem fans, penseu que doneu permisos perquè els administradors puguin veure la vostra informació, i desprès compartir-la amb la resta de fans.

  2.   Divendres, 21 de maig del 2010

    Jose diu:

    Es interessant la noticia. Sembla que jo tinc una empremta única entre 1.011.915

Deixa'm un comentari